La cesta est� vac�a
NO-HAPPY, O LA TRAG�DIA DEL DESIG

NO-HAPPY, O LA TRAG�DIA DEL DESIG

Teatro > Teatro

resumen

Del fang va apar�ixer el primer home i d'una de les seues costelles la primera dona. Tot era id�l�lic fins que es van deixar temptar pel pecat. Estimar no sembla suficient per a deslliurar-se de l'eterna condemna i si no, preguntem a Paolo i Francesca, presoners entre flames i ventoleres en l'infern de Dante. Beckett en els '60 dona continu�tat a la trag�dia humana amb Winnie i Willie, una altra parella d'antiherois v�ctimes de l'amor passional. La pe�a �s una joia del teatre del segle XX i avui volem q�estionar-nos amb ella. En NO-HAPPY projectem Winnies i Willies, que transgredeixen el g�nere, que estan encegats per un fals concepte de llibertat; perduts en un no-paisatge a mig cam� entre la nostra realitat i la ficci� inventada per Beckett. Winnies i Willies en no-companyia, barallant-se amb els propis camins del desig, buscaran sense �xit una manera de sentir-se amats. Malgrat la p�rdua de sentit del verb amar, en qualsevol de les persones que es pot conjugar. Podrem algun dia sentir-nos lliures d'estimar?



 

Compartir publicaci�n




Descripci�n

NO-HAPPY, O LA TRAGÈDIA DEL DESIG

DE DAVID TORRES

DE L’1 AL 4 DE JUNY, A LES 20 HORES

SINOPSI: Del fang va aparéixer el primer home i d’una de les seues costelles la primera dona. Tot era idíl·lic fins que es van deixar temptar pel pecat. Estimar no sembla suficient per a deslliurar-se de l’eterna condemna i si no, preguntem a Paolo i Francesca, presoners entre flames i ventoleres en l’infern de Dante. Beckett en els ’60 dona continuïtat a la tragèdia humana amb Winnie i Willie, una altra parella d’antiherois víctimes de l’amor passional. 

La peça és una joia del teatre del segle XX i avui volem qüestionar-nos amb ella. 

En NO-HAPPY projectem Winnies i Willies, que transgredeixen el gènere, que estan encegats per un fals concepte de llibertat; perduts en un no-paisatge a mig camí entre la nostra realitat i la ficció inventada per Beckett. Winnies i Willies en no-companyia, barallant-se amb els propis camins del desig, buscaran sense èxit una manera de sentir-se amats. Malgrat la pèrdua de sentit del verb amar, en qualsevol de les persones que es pot conjugar. 

Podrem algun dia sentir-nos lliures d’estimar?

 

FITXA ARTÍSTICA:

Creació i direcció: David Torres

Interpretació: David Torres i Iris Villaescusa 

Composició musical: Laurent Peyrat 

Disseny d’il·luminació i projeccions: Iván Arbildua 

Tècnic en funció: Iván Arbildua 

Escenografia i vestuari: Lidia Meneghini i Cristina Perez 

Maquillatge i caracterització : Nacho Sanz @nachosanzmakeup

Producció: La Maison en Papier